Balanç de la Cimera de Copenhaguen: un acord que no obliga a res i una escalada repressiva

Acabada ja la cimera de Copenhaguen contra el canvi climàtic podem fer un ràpid balanç centrat en dues qüestions. La primera és que ha fracassat en els seus objectius. L'acord aconseguit no arriba als mínims necessaris per lluitar de manera efectiva contra el problema i, a més a més, no és vinculant: és a dir, que els països que l'han signat ni tan sols estan obligats a complir-lo o a verifcar-ne el compliment.

La segona qüestió a valorar és l'increment repressiu que s'hi ha donat. Centenars de persones eren detingudes de manera "preventiva", és a dir, amb l'excusa d'evitar "possibles" aldarulls, i retingudes durant hores obligades a seure en fileres sobre l'asfalt dels carrers patint baixes temperatures. D'altra banda, el director de Greenpeace Espanya, Juan López de Uralde, i tres activistes més, encara romanen detinguts, per una acció pacífica i totalment simbòlica de colar-se en un acte de la cimera per desplegar una pancarta. No només estan detinguts, sinó a més en règim d'aïllament i aquesta situació s'allargarà com a mínim fins el dia 7 de gener. Aquest dimecres, 23 de desembre, hi ha convocada una concentració de protesta a les 17 hores davant del consulat danès a Barcelona, a Rambla de Catalunya 45.

I per aprofundir més en l'abast i les conseqüències pràctiques que pot tenir l'acord (no vinculant) assolit a Copenhaguen, reproduim l'anàlisi feta per la gent de l'Observatori del Deute en la Globalització, que n'han fet un seguiment diari, de la marxa de la cimera.